Quan diem d’una persona que és emprenedora, li atribuïm alguns valors, com el de tenir iniciativa, el deser capaç d’assumir risc, el de tirar projectes endavant, el de ser creatiu, el de tenir empenta..... en definitiva, valors que ens dibuixen una persona ACTIVA i amb capacitat de SORTIR-se’n a la vida.

Però aquest “ser emprenedor” l’hem circumscrit massa sovint només a l’àmbit laboral, i encara, dins d’aquest àmbit laboral, a aquells que ha decidit tirar endavant el seu propi negoci. Així doncs, moltes vegades quan parlem de ser emprenedors, confonem el terme emprenedor amb empresari. L’experiència ens demostra que bona part dels que han tirat endavant amb empreses, exitoses o no, han estat i són gent emprenedora.

Aquesta confusió o simplificació del llenguatge, també ens ha portat a cenyir el concepte de “ser emprenedor” als adults en edat laboral.

Això vol dir que els nens i les nenes no poden ser emprenedors i emprenedores? I la gent gran, no pot ser-ho d’emprenedora? La resposta és un sí contundent; cert?

I és que la societat en general, està àvida de dinamisme, front la passivitat, cal recuperar el dinamisme propi de l’ésser humà. En moments com l’actual, de forta crisi econòmica, és important que petits i grans, dins i fora de l’àmbit laboral tinguin, tinguem una actitud emprenedora.

Emprendre quan ens fem grans lliga amb el concepte de l’envelliment actiu i no vol dir altra cosa que portar a terme projectes PERSONALS, CONVERTIR NECESSITATS I DESITJOS EN ACTES DE VOLUNTAT.